Entre festes i llarcs ponts (no per a tots) el més valencià dels deports seguix oferint-nos en primer lloc bones partides, que és lo millor, pero ademés eixe treball ben fet per a fer-nos créixer l’ilusió en una Selecció Valenciana que va arredonint-se cap al pròxim mundial dels Països Baixos (Holanda), el seleccionador Pigat II ya té casi embastats els equips d’hòmens i dònes que han de representar-nos en l’ambiciós objectiu de tornar a ser Campeons del Món.

La segona final de les tres possibles per a tancar la XXI edició del circuit Bancaixa, ha deixat ben clareta la raó del títul; com ya sabíem tots es jugava en la Ciutat de la Pilota (eternament inacabada) de Moncada; si la primera partida de Pelayo acabà en un esperançador 60×55, esta ha tingut, des de primeries i sempre un “amo”, el trio d’Alvaro que ya guanyà la 1ª front al de Fageca que mai ha trobat el nort, 60×45 ha segut el resultat que per al de Faura representa el quart títul d’esta renomenada competició, per al seu companyer-miger Salva (una atra volta el millor de tots per a mi) el tercer i el primer per al jove Herrera que encara està pessigant-se ple d’ilusió; he puntuat a Àlvar en un huit, nou per a Salva i sis per a Herrera, dels perdedors sèt per a Fageca, sis per a Javi i sis per a Tino; be de públic sense omplir, bon ambient i alguns professionals signant autógrafs (també deuen ser peixcadors perque gastaven molt el “Ham”). En el trinquet de Pelayo, dissabte 24 es jugà una gran partida del VII Trofeu Universitat de Valéncia que consta de 2 semifinals i la final; victòria apretada 60×55 de Soro III i Dani front al trio de Leon, Fèlix i Hèctor, la 2ª semifinal també en Pelayo el 7 d’Abril: Àlvaro, Jesús i Tomàs II contra Fageca, Javi i Santi, qui guanye s’enfrontarà a la parella de Soro III el 14 d’Abril.

Entre l’ofegador fumet de l’oli fregint bunyols, al que s’afig el dels trons de bac, masclets, eixides, petardets…, passejava enjornet per les rodalies del trinquet de Pelayo; dumenge de matí i fent temps per a la primera de les tres finals possibles, gent a garberes i autèntics “bunyols” escrits majorment en valencià-NO per als cartellets de les falles, trist per als de casa i sòrt per al cafís d’estrangers i castellans que no en pipen una i són feliços fent fotos en els mòvils.

Esta fi de semana fallera no ha hagut partides del món aficionat, d’ahí que vaig a contar-vos, lo millor que sàpia, lo succeït en una partida emocionant -més que molt bona- que ha acabat en la màxima igualtat 60×55 i que ho deixa tot obert per al pròxim dumenge en La Ciutat de la Pilota de Moncada, ll’30 Àlvaro, Salva i Herrera novament front a Fageca, Javi i Tino; la primera se l’ha enduta Àlvaro en l’últim joc i eixa és una gran ventaja perque tota la pressió per a conseguir la victòria en la 2ª la té el trio de Fageca, només els val guanyar o aplaudir-li en l’entrega dels premis i la “pasta” al trio contrari; sincerament pense que poden forçar el tercer encontre, sobretot si Javi assossega el seu fortíssim joc i els dos més jóvens es deixen conduir pel sabut veterà Tino; en la partida de hui i junt ad alguns quinzes ben rebons ha hagut un excés d’erros per part dels saguers Àlvaro i Fageca, més encerts i pilotes difícils passades per part de Salva (el millor dels sis per a mi) front a un Javi irregular que ha perdut massa quinzes possibles; els dos punters feridors han estat per l’estil, una miqueta millor Herrera que Tino. Dumenge 25 a Moncada, vos agradarà.

Vos escric este articulet mentres pel carrer sonen i retronen els trons de bac i els masclets d’una despertà fallera; és un dumenge solejat ya ben de matí i vullc fer-vos la crònica de la partida que ahir dissabte de vesprada en Pelayo decidia l’últim finaliste per a l’edició nº. XXI del renomenat circuit Bancaixa; ya sabeu que jugaven la parella Santi II i Dani en Pedrito de feridor front al trio d’Àlvaro, Salva i Herrera, només mamprendre ya s’escoltava el geni dominant d’Àlvar exigint tensió màxima al seu equip, ell anà de més a menys, en erros incomprensibles, mentres Salva i Herrera jugaven a bon nivell alvançant-se en tres jocs a la parella; Santi II li posà moltes ganes en erros i encerts fent alguns quinzes extraordinaris, qui no va estar com tocava fon Dani, li faria mal el braç o tindrà sobrecàrrega de partides pero fallà cridanerament, al meu paréixer, quan era l’hora de la veritat per a deixar-se la pell buscant un lloc en la final, el resultat de 60×35 fon just sense oblidar que en la 1ª i 2ª partides quedaren 60×50, pense que tota l’afició se n’anà despagà en una partida clau que no va respondre al natural interés de vore i viure bona pilota. Dumenge 18 a les 11’30 i també en Pelayo (per Valéncia no hi haurà casi ningú) tindrem la 1ª de les tres partides possibles per a ser Campeons del Bancaixa, el trio citat adés d’Àlvaro front a Fageca, Javi i Tino, aclarint que el jove Fageca entrà com a substitut del malalt Colau i ha fet un Bancaixa de lux; la 2ª partida ya serà en la Ciutat de la Pilota de Moncada, dimenge 25 també de matí.

Es repetix massa a sovint que Alacant està, dins del natural sentiment de valencianitat, massa llunt de Valéncia; des del positivisme vullc aportar que una volta més, el més valencià dels deports agermana al conjunt de les terres que van del Sénia al Segura o de Vinaròs a Oriola. Parle de la recent presentació de la XXVIII Lliga a Llargues i la XX A Palma feta en el Museu Arqueològic d’Alacant, campeonats patrocinats per la Diputació d’Alacant; les paraules dels diferents representants de la Diputació (i de la Federació) mostrant en tota claritat el seu amor al nostre deport per lo que té de sentida cultura del poble pla, refermant que encara en temps ben difícils en lo econòmic, la pilota mantindrà el patrocini (en eixemplar explicació d’a ón va cada euro) per ser tradició a engrandir i potenciar.

Pilota viva i valenta que nos ompli de notícies fetes goig, encara en moments ben durs en tants atres aspectes del viure diari.

Mamprendrem per eixe conjunt d’ilusions que s’han produït esta darrera fi de semana de febreret el curt; en primer lloc les de l’àmbit aficionat que nos toca de més prop: podem batejar el dumenge 26 com el de la gran moguda: en Godelleta les grans finals dels XXX Jocs Escolars a Galocha que organisa la Federació de Pilota Valenciana, un grapat de partides de matí i de vesprada en l’abellidor ambient de monitors, pares i enamorats de la “reina dels carrers”, festa grossa i amplament compartida; el mateix dumenge 26, de matí, en el trinquet de Pelayo finals de la Copa Fallera major de Junta Central Fallera en eixa festa única que el món faller sap organisar en mestrage; també dumenge de matí pero en els precioses instalacions de Massamagrell, finals del campeonat de One Wall en un alt nivell, d’ací han d’eixir alguns jugadors per a la Selecció cap al mundial d’Holanda en Agost. Estan jugant-se els campeonats recentment iniciats a Galocha, Frontó Valencià per parelles i Raspall Autonòmic, tots ells en molta participació de clubs i pobles d’un cafís de comarques, sense oblidar el Campeonat o Lliga a Llargues i A Palma que es presenta el dimarts 28 en el Museu Arqueològic d’Alacant.

Com a notícia més urgent vos informe de la presentació, dilluns 20 de febrer en la Casa de Cultura d’Albal, del XXVI Campeonat Autonòmic per parelles a Frontó Valencià.

En un deport de cavallers (i per sòrt cada dia de més dònes) trobe de trellat mostrar-li reconeiximent a qui el té ben justament guanyat; el pròxim dissabte 25 mamprén l’edició que ya en fa XXXVII del renomenat Trofeu “El Corte Inglés” a Galocha; del seu inici en l’any 1976 on participaren sis pobles en un total de huit equips… ad esta edició que són 63 pobles valencians, 239 equips i prop de 1200 jugadors, s’ha recorregut un profitós camí per a reforçar i acréixer l’afició al més valencià dels deports; sincerament gràcies com a enamorat de la pilota.

Mamprenem una semana que nos oferix, cap a la seua fi, partides de lux a les dos grans reines: La Galocha com a regina dels carrers (naturals o fets aposta) i l’Alt o Escala i Corda com a emperatriu dels trinquets; abans d’entrar en elles vullc recordar-vos les partides del jorn a jorn i els dies de joc; dilluns en Guadassuar, La Pobla de Vallbona i Burriana; dimarts la tradicional de Massamagrell i la novella de Benidorm més Oliva i La Llosa de Ranes a Raspall; dimecres novament Guadassuar i ara s’afig Pelayo en la IX Lliga Jovenil de Caixa Popular; dijous l’acostumada de Pelayo més Bellreguart i La Llosa a raspall; divendres Sueca i Vilarreal més Piles i Bellreguart a raspall; dissabte novament Pelayo més Pedreguer i La Llosa i Bellreguart a raspall; dumenge pero no tots Benissa, Xàbia, Dénia i Murla més Xeraco i Bellreguart a raspall…

Sona una miqueta fardó pero és veritat de la bona; esta passada fi de semana hem tingut en Valéncia als representants de la CIJB presidits pel nostre Josep Lluís López, per part dels Països Baixos (Holanda) s’han oferit tots els detalls del sèptim mundial que s’ha de jugar en “sa casa” els últims dies del pròxim Agost, serà a les modalitats ya clàssiques de Joc Internacional, One Wall i Llargues, més l’autòctona dels holandesos nomanada pilota frisona, d’esta han dut material i reglaments per a tots els participants perque puntua com les atres tres (segons l’antic acort de totes les nacions). Per si no fora prou esta gran moguda internacional, s’ha acordat una nova reunió en Dublin per al divendres 10 de Febrer, allí pot firmar-se l’adhesió conjunta de la CIJB a la nova i més potent WWBA (Europa, Amèrica i Àsia) que té com a màxim objectiu l’incloure el joc a mà en futures Olimpiades; també en Dublin pero ya en primavera d’hivern es celebrarà l’exclusiu mundial de One Wall.